Rosa arriba a Inca després de quasi dos mesos d'intensa gira i no nega que està cansada. «Només tinc temps per menjar, cantar i dormir. cada dia sense adonar-me'n, de sobte, ja és de nit una altra vegada, els dies pasen volant, però estic complint un somni».

La guanyadora del concurs de televisió Operación triunfo fa un bon balanç del programa encara que afirma que «mai m'imaginava que seria de la manera que fou... fou molt més dur del que la gent se pot imaginar. El meu m'apuntà al programa perquè jo només volia cantar. Feia vuit anys que cada cap de setmana actuava vuit hores, en ocasions només per a deu persones. Era el temps de la BBC, com diria Manu, el temps de les bodes, els batejos i les comunions».

Malgrat sempre fou la favorita del públic, afirma que el resultat del programa la va sorprendre, «sempre vaig pensar que tots podien guanyar menys jo», digué. Ara, ja està acostumada als flaxos i viure envoltada de gent. Però així i tot la fama li pesa. «No puc ni sortir a prendre un cafè, ni me puc acostar a ningú i dir-li, hola sóc Rosa, i tu? tot el món coneix el meu nom, és molt dur», assegurà.

Rosa, tot i que reconeix que està visquent «un somni» no pensa en el futur. «Visc el dia a dia, però si hagués de tornar a la vida que feia abans no m'importaria perquè era una vida molt bonica i jo era molt feliç». Quant a la música que més li agrada destaca per sobre de tot la Música negra encara que diu que «no és fàcil definir l'estil d'un mateix i hi ha cantants que fins que no han fet diversos discs no se defineixen musicalment. Jo esper que, poc a poc algun dia arribaré a tenir un estil propi, ben definit».